"Una mossa trobí, i la badoquera
de la desventurada era tan xica
que, sens tocar-li un pèl, la hi fiu en l'aire."
Suposo que aquesta nit, en gitar-me, acomiadaré Fabio Montale. Hi tornaré, de ben segur, per a, amb més calma, rellegint-lo en diagonal, desxifrar algunes expressions en argot que he passat per alt, però ara s'imposa triar el successor. Vaig a la pila de llibres pendents i agafo Exploradores del abismo, de Vila Matas (Anagrama), de qui a finals d'estiu vaig llegir el Doctor Pasavento, i, per a continuar desrovellant el meu francès, les Paroles de Jacques Prévert, en una preciosa edició de Folio, amb una separata amb dibuixos del propi autor, comprada també a Le Flo des Mots.
Tornant a Doctor Pasavento: molt recomanable llegir abans Jakob von Gunten, de Robert Walser i -si és possible- els Paseos con Robert Walser, de Carl Seelig. I a xalar.
Per cert, ara fa dos anys passejava pels carrers de Montparnasse que omplen pàgines i pàgines del llibre de Vila Matas. Els enyoro mentre escolto Nothing else matters, de Metallica en la fantàstica versió d'Apocalyptica.
per ieu , foguèt la meteissa causa, quand legiguèri lo darrièr de la trilogia, lo voliái pas jamai acabar...
ResponEliminaE ne volguèri legir d'autras de romans de / sus MArsella. E volguèri legir Philippe Carese, mas tot es agotat :(
El que et queda és que pots arribar a imaginar perfectament els àpats a Les Goudes, amb Fonfon i Honorine, la mar, un bon peix, l'oli d'oliva, un bon vi, i (jo) Hélène que arriba o Lole que torna.
ResponElimina