Si aquell dia d'abril haguessis vistla gent il·lusionada pels carrers,
acaronant el futur que imaginaven
mentre la vida es feia primavera,
i les cançons al vent que proclamaven
un nou món que naixia del no res;
si fossis un o una dels milers
que s'ajuntaven amb riures i abraçades,
poc hauries cregut en Argelers,
o en l'absència forçada de l'exili,
o en les cel·les de les presons tants anys,
o en la mort contra el mur dels cementiris.
Qui havia de pensar en mig de la festa
en el fred de les planes de Terol
o les serres de Pàndols o Cavalls
i la fam i les pors que arribarien,
quan tot era i seria per a sempre
llibertat, igualtat, fraternitat ... !
Però estaven allà, en el destí macabre
que la història portava al seu sarró.
Les famílies de dol per a tota la vida.
(El darrer vers és del poema "Crit i nit", del Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés)
(El darrer vers és del poema "Crit i nit", del Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés)
Entrades
Bona diada! parlant de República... trobaràs una novel.la ressenyada al meu blog que pot interessar-te.
ResponEliminaM'encanta estellés. Un gran poeta, sens dubte. Gràcies per aquesta entrada. És un plaer llegir el teu bloc.
ResponElimina