El poeta Angel González ha mort avui als 82 anys. Nascut a Oviedo i pertanyent a la que s'ha conegut com a Generació dels 50, era possiblement un dels més grans poetes espanyols vius. Avui me n'he assabentat que freqüentava molt la cafeteria
Kontiki, de Madrid, a la cantonada de la plaça San Juan de la Cruz amb el carrer Zurbano, on solia dinar i prendre's un bon whiski. Sempre que hi vaig procuro aprofitar el sol o l'ombra de la terrassa, segons l'época de l'any, i ara penso en les vegades que potser, sense jo saber-ho, assegut a l'interior hi era el poeta.
El poeta continua viu en els seus versos. Com els d'aquest poema,
"Ya nada es ahora", que transcric en petit homenatge:
"Largo es el arte; la vida en cambio corta
como un cuchillo
Pero nada ya ahora
-ni siquiera la muerte, por su parte
inmensa-
podrá evitarlo:
exento, libre,
como la niebla que al romper el día
los hondos valles del invierno exhalan,
creciente en un espacio sin fronteras,
ese amor ya sin ti me amará siempre."
Llàstima que es parli tan poc d'aquests poetes mentre són vius, ai.
ResponEliminaCom deia Celaya, "la poesía es un arma cargada de futuro" i així es fa sentir.
ResponElimina