La música d'en Jagc

Jo no sabia que feia música. Com ens passa amb moltes persones de les què només coneixem una part del que fan, jo no tenia la més remota idea de que fos músic i que dediqués tantes i tantes hores a composar i interpretar. Només l'he vist tocar una vegada, una nit d'estiu en què tota una colla sortíem del restaurant Mayte Commodore, de Madrid. Camí de la sortida hi havia un piano i en Joan Antoni, en Jagc, va seure i es va posar a tocar Rain in China. Va ser un moment màgic.

Després he escoltat diverses vegades, amb calma, Orient & Occident Project, el seu disc. Darrera de cada tema hi veig les hores i hores de treball després del treball. En Jagc diu que sempre ha estat un apassionat de la música, des de petit. Al disc l'acompanyen músics excel·lents. Un d'ells, Roger Blàvia, que fa la percussió, vivia al pis de dalt del nostre a Barcelona. Sa mare, Magda, explicava que des de sempre el noi no s'estava quiet i seguia ritmes més o menys frenètics colpejant amb les mans les galledes i tot el que trobava. Fa temps que no el veig més que per la televisió, quan participa en algun concert.

Els que llegireu això podeu fer un tast a http://www.jagcmusic.com/ . Entreu-hi i aneu a "Discografia" i després compreu el seu disc. Recomano seure ben còmode al vespre, apagar els llums i pensar en Orient i Occident agermanats pels astres. O en allò que vulgueu.

Nocturn de xafogor

Escric "à l'heure où tous les bruits de la ville se taisent" que cantava Moustaki. L'estudi és a la part de darrera de la casa, amb una finestra que dóna al carrer de detrás, que sempre havíem dit, el carrer de la Cinta, que des de fa poques setmanes és només per a vianants. No sento altre soroll que el que fa el modern ventilador que m'ajuda a resistir la calor sufocant, tot i tenir la finestra oberta de bat a bat, i algun ronc de la gossa, que dorm plàcidament als meus peus. I les campanes de l'esglèsia, esclar, tocant els quarts i les hores. Amb el whisky a la vora gaudeixo del silenci que no goso profanar ni tan sols amb una mica de música. També, ho he de reconèixer, de tant en tant se sent el soroll somort d'algun cotxe que passa pel carrer de Sant Isidre -el carrer de davant o la carretera, in illo tempore- o el més estrident d'una moto.

Estic envoltat de llibres: als prestatges i escampats per damunt de la taula: llibres llegits, llibres pendents de llegir i llibres que no llegiré mai però que em fan bé sentint-los tan a la vora. Fa un moment l'Ajuntament ha apagat part de l'enllumenat públic. De la taula estant veig terrats i façanes: un paisatge estrictament urbà, conegut i viscut.

És la nit que demà serà anit, paraula, com tantes, apresa d'infant i que no sento més que en aquestes terres on visc i vaig nàixer. Anit, enguany, adès, granera, grela, xalera, sarabastall..., paraules arrossegades al llarg de generacions, convivint a la meva infantesa amb els castellanismes que arrelaven amb força.

Fa una xafogor tropical, i retardo el moment d'anar a dormir. D'aquí a unes hores, per la finestra de l'estudi entrarà la tramontaneta, el vent tèrmic que reduïm al diminutiu per diferenciar-lo de la més vigorosa tramontana, que no deixa de ser normalment amable en contraposició al violent mestral.

Poso, molt fluix, Menuda, de Serrat, cantada per la Sílvia Pérez Cruz en un terrat del Poble Sec. I bado. Algú que passa pel carrer tus.

Un any més tard

Torno, quan ha passat més d'un any, a obrir algun solc i a recórrer els que d'altres ja han obert. Com si tot just hagués deixat el blog ahir al vespre. I no passa res. Agraeixo les fidelitats i les curiositats de qui ha entrat durant tot aquest temps de paràlisi blogaire i us invito especialment a cercar a internet la Sílvia Pérez Cruz i escoltar-la cantant. L'estiu, a casa nostra, és màgic. El Port Bo de Calella un 3 de juliol al vespre n'és molt. La màgia es fa ama i senyora de la nit quan la Sílvia canta. Des de la confessable ignorància que em va fer descobrirla a la XLIV Cantada d'Havaneres us demano que us animeu a conèixer-la. Ja sigui sola o amb d'altres (forma part de Las Migas, per exemple) us fascinarà. Jo la veia allà, lluny, a dalt de l'escenari, amb el fons de barques que es gronxaven, jugant amb la música i les paraules a la nit de Calella...

Continuaré pels solcs. Benvingut sigui tothom que els hi dóna vida.