Estic arribant al final de Solea, de Jean-Claude Izzo. M'hi resisteixo. Retardo el moment de perdre de vista la Marsella de Montale i alterno la novel·la amb la lectura d'altres coses. Per exemple la Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII, en edició a cura d'Albert Rossich, que n'ha fet la introducció i les moltes vegades imprescindibles notes (Quaderns Crema). Un divertit plaer llegir els poemes, entre d'altres, del tortosí Francesc Vicent Garcia, més conegut com el rector de Vallfogona, i com a mostra aquest final del seu sonet XXXII:"Una mossa trobí, i la badoquera
de la desventurada era tan xica
que, sens tocar-li un pèl, la hi fiu en l'aire."
Suposo que aquesta nit, en gitar-me, acomiadaré Fabio Montale. Hi tornaré, de ben segur, per a, amb més calma, rellegint-lo en diagonal, desxifrar algunes expressions en argot que he passat per alt, però ara s'imposa triar el successor. Vaig a la pila de llibres pendents i agafo Exploradores del abismo, de Vila Matas (Anagrama), de qui a finals d'estiu vaig llegir el Doctor Pasavento, i, per a continuar desrovellant el meu francès, les Paroles de Jacques Prévert, en una preciosa edició de Folio, amb una separata amb dibuixos del propi autor, comprada també a Le Flo des Mots.
Tornant a Doctor Pasavento: molt recomanable llegir abans Jakob von Gunten, de Robert Walser i -si és possible- els Paseos con Robert Walser, de Carl Seelig. I a xalar.
Per cert, ara fa dos anys passejava pels carrers de Montparnasse que omplen pàgines i pàgines del llibre de Vila Matas. Els enyoro mentre escolto Nothing else matters, de Metallica en la fantàstica versió d'Apocalyptica.
Entrades
