Cançó de la sortida del sol

Quan començava a barallar-me amb la guitarra, fa molts anys, vaig escriure aquesta cançó, que he modificat lleugerament amb el pas del temps i que ara fa un moment, no sé per què, cantussejava:

Avui el sol en sortir,
amb un esclat de llum
ha trencat les tenebres
i ha robat més d’un somni.
Ha descobert les ombres nocturnes
que feien tard
camí de l’amagatall,
les ombres enlluernades.
Ha despertat l’espígol de la serra
i ha ofegat la mar
amb la seva lluentor.
S’ha embotit pels racons
i les fosques escales
dels carrers.
Les presons, fins i tot,
han sabut que allà fora
començava un nou dia.
Avui el sol en sortir,
amb un esclat de llum
ha trencat les tenebres
i ha vençut al silenci.
S’ha reflectit als vidres de les fàbriques
mentre els obrers
continuaven treballant.
Les fàbriques tant tristes.
Ha acaronat els camps i les arbredes
i ha encès de foc
les basses, rius i llacs.
Ha daurat les façanes
i els balcons i finestres
dels carrers.
De Llevant ha vingut
la llum encegadora
anunciant el nou dia.
Jo vull que torni la nit
sense lluna i estelada,
per a jeure al teu costat
i que mai arribi l’alba.