Fa uns dies vaig penjar un poema que vaig anomenar "el paraigua". El tema no és nou i en alguna estona perduda he cercat altres referències a l'idea que exposava: el plaer de compartir un paraigua en bona companyia, "si som tu i jo qui caminem plegats" que deia jo. Penso que pel que a mi respecta l'antecedent més clar és la cançó Le parapluie, de Georges Brassens: quan ella accepta l'oferiment de protecció que ell li fa amb el paraigua, continua escrivint:
"Chemin faisant, que ce fut tendre
D'ouïr à deux le chant joli
Que l'eau du ciel faisait entendre
Sur le toit de mon parapluie
J'aurais voulu, comme au déluge
Voir sans arrêt tomber la pluie
Pour la garder, sous mon refuge
Quarante jours, quarante nuits"
Sabina també utilitza el paraigua a Medias negras:
"Me echó un cable la lluvia,
yo andaba con paraguas y ella no
-"¿a dónde vamos rubia?"
-"a donde tú me lleves"-contestó."
I Ovidi Montllor, a Perquè vull, cantava:
"Tenia jo un paraigua. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de tenir!
Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'ajudar!
Va dir-me: "Encantada". Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'encantar!
Va arrapar-se a mi. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'estimar!"
He trobat algunes referències més, però aquesta és la meva selecció. Per cert, ara mateix plou, i recordo els versos de Gil de Biedma:
He trobat algunes referències més, però aquesta és la meva selecció. Per cert, ara mateix plou, i recordo els versos de Gil de Biedma:
"...
mientras que afuera llueve.
Por todo el litoral de Cataluña llueve
con verdadera crueldad, con humo y nubes bajas,
ennegreciendo muros,
goteando fábricas, filtrándose
en los talleres mal iluminados.
Y el agua arrastra hacia la mar semillas
incipientes, mezcladas en el barro,
árboles, zapatos cojos, utensilios
abandonados y revuelto todo
con las primeras Letras protestadas."
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada