El dia 22 del passat mes de febrer es complia el 70è aniversari de la mort d'Antonio Machado. Jo en parlava en aquest blog amb motiu del recital que Paco Ibáñez faria el dia 21 a Argelers.
Amb motiu de l'aniversari de la mort del poeta a Cotlliure he llegit moltes pàgines dedicades a ell. Confesso que desconeixia el bellíssim poema d'en Miquel Martí i Pol que tot seguit reprodueixo per si algú més també en fa la descoberta.
COMPLIMENT A ANTONIO MACHADO
No t'he dut flors, Antonio, t'he portat
un silenci amorós, per no interrompre
el teu íntim diàleg amb la mort
que fa tants anys que dura. Compartir-te
ha estat deturar el temps, per retrobar-me
més ingenu que mai i amb un sanglot
a flor de pell, com una criatura.
No t'he dut res, Antonio, però estimo
més que abans aquest mar que m'ha vist créixer
i prop del qual confio de morir
d'ençà que he vist que tu m'hi acompanyaves.
(Miquel Martí i Pol, "Llibre de les solituds")
COMPLIMENT A ANTONIO MACHADO
No t'he dut flors, Antonio, t'he portat
un silenci amorós, per no interrompre
el teu íntim diàleg amb la mort
que fa tants anys que dura. Compartir-te
ha estat deturar el temps, per retrobar-me
més ingenu que mai i amb un sanglot
a flor de pell, com una criatura.
No t'he dut res, Antonio, però estimo
més que abans aquest mar que m'ha vist créixer
i prop del qual confio de morir
d'ençà que he vist que tu m'hi acompanyaves.
(Miquel Martí i Pol, "Llibre de les solituds")
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada