Encara Prévert

Anit vaig acabar de llegir "Cent dies de juliol", d'en Carles Ribera, que amb base en les memòries del tortosí Joaquim Aleixandri, que fou membre del Comitè antifeixista de Caldes de Malavella, analitza el caos dels dies posteriors al cop d'estat de juliol del 36 a la Catalunya republicana. Aquests dies he llegit també amb plaer "Habíamos ganado una guerra" d'Esther Tusquets: la immediata postguerra vista per una filla dels vencedors que acaba comprenent que no pertany a aquell col·lectiu i m'he divertit llegint d'una tirada "Escuadrón Guillotina", del mexicà Guillermo Arriaga, que narra les peripècies d'un burgès, advocat i perfeccionador de la guillotina a l'exèrcit de Pancho Villa.

Paroles, de Jacques Prévert, no m'ha deixat, però, i he desat el llibre a l'abast, per a rellegides fàcils (com els d'Estellés o Gil de Biedma). Aquest vespre em retrobo amb Prévert escoltant Sílvia Comes i Lídia Pujol que canten en castellà la Chanson des escargots qui vont a l'enterrement i Déjeuner du matin. I xalo sentint-les.