Aquest home del cigarret a la boca, la copa de ví al davant i el gos ajagut al costat és Jacques Prévert (1900-1977). Com ja us explicava fa uns dies estic llegint Paroles i xalo d'allò més. Fins ara per a mi Prévert era l'autor de la lletra de Les Feuilles Mortes, la cançó que ara escolto en la veu d'Yves Montand, i algun altre poema que una nit m'havia llegit amb d'altres de Louis Aragon una noia que es deia Bénedicte, dins d'una tenda de campanya prop de Lyon. Era quasi a la prehistòria: jo tenia 17 anys.Aquest home polit de la fotografia, amb aquest aire absent, aquest home que sembla deixar passar el temps amb la mirada perduda, em fascina com a escriptor. L'últim text que he llegit és "Souvenirs de famille ou l'ange garde-chiourme", que publicà el 1930, en plena crisi de Prévert amb André Breton i el moviment surrealista.
No em resisteixo a deixar aquí una petita mostra del que va escriure Jacques Prévert: el seu poema "Alicante".
"Une orange sur la table
Ta robe sur le tapis
Et toi dans mon lit
Doux présent du présent
Fraîcheur de la nuit
Chaleur de ma vie."


Si, en prévert és fascinador i revelador... un prisme que t'allibera per veure la realitat d'altra manera...
ResponEliminaM'alegra comprobar quanta i tanta gent a qui ha captivat, aquest home d'aparença tranquila, humil, amb el barret i el cigar a la boca...