14 d’abr. 2009

En el LXXVIII aniversari de la proclamació de la República

Si aquell dia d'abril haguessis vist
la gent il·lusionada pels carrers,
acaronant el futur que imaginaven
mentre la vida es feia primavera,
i les cançons al vent que proclamaven
un nou món que naixia del no res;
si fossis un o una dels milers
que s'ajuntaven amb riures i abraçades,
poc hauries cregut en Argelers,
o en l'absència forçada de l'exili,
o en les cel·les de les presons tants anys,
o en la mort contra el mur dels cementiris.
Qui havia de pensar en mig de la festa
en el fred de les planes de Terol
o les serres de Pàndols o Cavalls
i la fam i les pors que arribarien,
quan tot era i seria per a sempre
llibertat, igualtat, fraternitat ... !
Però estaven allà, en el destí macabre
que la història portava al seu sarró.
Les famílies de dol per a tota la vida.

(El darrer vers és del poema "Crit i nit", del Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés)

2 comentaris:

  1. Bona diada! parlant de República... trobaràs una novel.la ressenyada al meu blog que pot interessar-te.

    ResponElimina
  2. M'encanta estellés. Un gran poeta, sens dubte. Gràcies per aquesta entrada. És un plaer llegir el teu bloc.

    ResponElimina