Aquests dies rellegeixo Misteriosament feliç, el darrer llibre del poeta Joan Margarit. A primers de novembre vaig comprar-ne dos exemplars a la Llibreria 22 de Girona i els vaig regalar a Lourdes Villafaña, companya de Daniel Viglietti, i a l'escriptor, economista i ex-ministre libanès Georges Corm i la seva esposa. Tots ells havien coincidit amb el poeta al lliurament dels premis LiberPress dels què és motor incansable el meu amic Carles McCragh, de qui ja he parlat en aquest blog.La mare de Joan Margarit, Trinitat Consarnau i Sabaté, era de L'Ametlla de Mar. Anit, quan el mestral agranava un cop mes les Terres de l'Ebre i emblanquinava d'escuma la nostra mar, em vaig aturar al poema Victòria del que reprodueixo aquests versos:
És ben poc el que sé del lloc d'on vinc,
és molt poc el que sé del mar brutal
on pescadors de fam alçaven amb els garfis
les tonyines d'un mar tacat de sang
perquè una noia menudeta i dura
estudiés per mestra i fos la meva mare.
(Foto de barques de L'Ametlla treta de la web del Patronat Municipal de Turisme de L'Ametlla de Mar)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada