El poeta valencià Vicent Andrés Estellés va morir l'any 1993.
La meva joventut va estar marcada pel que havia llegit d'Estellés. Els seus poemes van ser per a aquell xicot de 18 anys que jo era un descobriment màgic i m'han acompanyat des d'aleshores i sense cap dubte el Llibre de Meravelles és el regal que més vegades he fet.
D'Estellés n'he parlat i en parlaré més en aquest blog. En assabentar-me de la seva mort vaig escriure aquest petit poema.
En la mort de Vicent Andrés Estellés
No sé si t’han posat entre les mans la creu
i aquell rosari humit, suat, gastat.
Ni sé tampoc si finalment, a l’hora justa,
han tocat les campanes a mort a Burjassot.
Només sé que t’has mort i això em fa mal
i vaig d’enterrament amb els teus llibres.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada