Carles Mc Cragh és un advocat gironí que fa molts anys que navega per les mars literàries. Amb ell he parlat molt sovint de llibres i autors.
Aquest estiu em donà la notícia de que havia guanyat el Premi de Narrativa Mediterrània Pare Colom 2008, que convoca cada any l'Ajuntament d'Inca, amb La infermera tunisiana (Lleonard Muntaner Editor).
L'acció de la novel·la transcorre a Tunísia l'estiu de 2006 i narra la relació que s'estableix entre un comerciant finès i una noia del país. El xoc de cultures no impedeix l'atracció que va creixent entre ambdós amb el rerefons de la invasió israeliana del Líban, que contrasta amb la pau tranquil·la de l'estiu tunisià.
En llegir les pàgines del llibre vaig repescar el que jo mateix vaig escriure en un altre bloc en aquelles dates, el 25 de juliol de 2006:
"...La nit d'estiu és llarga, no en temps, en intensitat. Per a uns és nit de festa, per a uns altres nit de dol. Transcric els versos de Raimon i penso en la mort que s'ha endut a Daniel a qui hem enterrat aquest matí de festes majors de Sant Jaume i penso també en l'amor de les nits d'estiu sota els estels. D'Algesires a Estambul, com cantava Serrat, tota la Mediterrània viu intensament les nits d'estiu. En un racó llunyà d'aquesta mar nostra de profetes, poetes i déus, dones i homes com nosaltres ploren i moren a causa de la barbàrie dels seus veïns. Aquestes nits d'estiu, enmig de les tristeses i alegries de la nostra quotidianitat, mirem cap a orient on, sota els mateixos astres i planetes que ens cobreixen, milers d'innocents són víctimes de les bombes. És "l'odeur du sang qui flotte sur ses rives" de què parlava Moustaki quan cantava la Mediterrània, i sembla que ens arribi, per a vergonya de tots per no ser capaços d'aturar-ho, en cada onada que s'aboca suaument a les platges del Delta."
Carles Mc Cragh, motor incansable de l'Associació Humanitària Liberpress, que ja fa anys que veu reconeguts els seus esforços per promoure la pau, la llibertat i el respecte als Drets Humans, dedica La infermera tunisiana als seus amics libanesos víctimes de la guerra i als seus amics periodistes Robert Fisk i Jon Lee Anderson que ens han trasmès l'horror de què van ser testimonis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada