"Los últimos días de Michi Panero"

Miguel Barrero és un escriptor asturià molt jove -nascut el 1980- de qui no tenia cap referència fins que el 29 de desembre vaig veure a la llibreria Laie del carrer Pau Claris de Barcelona el seu llibre Los últimos días de Michi Panero (DVD Ediciones). Vaig començar a llegir-lo l'endemà, demorant-me intencionadament en el ritme de lectura per tal d'assaborir millor la magnífica prosa de Barrero i retardar el moment d'arribar al punt final.

El vespre del dia 30 vaig veure el DVD de El desencanto, la crua película de Jaime Chávarri on els fills (Michi entre ells) i la vídua del poeta Leopoldo Panero viviseccionaven davant la càmera el passat i el present familiar, gaudint del detalls que se m'havien esborrat de la memòria des que la vaig veure per primer cop l'any 1976, tanti anni fa.

Després, ocasionalment, he llegit el que han anat escrivint Juan Luís i Leopoldo María Panero, però el llibre de Barrero, que es fica en la pell de molts de la meva generació, m'ha portat a l'època de la Transició, on tot estava per fer i tot era possible, i a Astorga, "la ciudad dormida" on es consumà l'autodestrucció dels Panero.

La nit de cap d'any vaig deixar les darreres pàgines per a acabar-les el matí següent, quan un sol tebi feia lluir les pedres del torturat llit del riu Sénia al costat del silenci del Lloc d'Omm, molt recomanable, per cert.

Estic segur que de Barrero se'n parlarà moltíssim i us convido entusiàsticament a llegir el llibre.