Verrà la morte e avrà i tuoi occhi

Aquesta és una entrada que vaig penjar al meu altre bloc el 17 de gener de 2008. Penso que té també un lloc en aquest bloc acabat d'encetar.

El poeta, novel·lista, traductor i crític literari Cesare Pavese (San Stefano Belbo, 1908-Torí, 1950) va escriure aquest fantàstic poema, dedicat a l'actriu Constance Dowling, que l'havia rebutjat. Va ser un dels seus darrers textos. El 27 d'agost de 1950 es va suicidar en una habitació d'hotel ingerint una forta dosi de barbitúrics.

Verrà la morte e avrà i tuoi occhi
questa morte che ci accompagna
dal mattino alla sera, insonne,
sorda, come un vecchio rimorso
o un vizio assurdo. I tuoi occhi
saranno una vana parola,
un grido taciuto, un silenzio.

Cosí li vedi ogni mattina
quando su te sola ti pieghi nello specchio.
O cara speranza,
quel giorno sapremo anche noi
che sei la vita e sei il nulla.
Per tutti la morte ha uno sguardo.

Verrà la morte e avrà i tuoi occhi.
Sarà come smettere un vizio,
come vedere nello specchio
riemergere un viso morto,
come ascoltare un labbro chiuso.
Scenderemo nel gorgo muti.

Aquesta és la traducció que vaig fer al català:

Vindrà la mort i tindrà els teus ulls
aquesta mort que ens acompanya
del matí a la nit, insomne,
sorda, com un vell remordiment
o un defecte absurd. Els teus ulls
seran una paraula inútil
un crit callat, un silenci.

Així els veus cada matí
quan tot sola t'inclines a l'espill.
Oh estimada esperança,
aquell dia sabrem també
que ets la vida i el no res.
La mort té una mirada per a tots.

Vindrà la mort i tindrà els teus ulls.
Serà com deixar un vici,
com veure aparèixer
a l'espill un rostre mort,
com escoltar un llavi tancat.
Baixarem muts a l'abisme.