Que qui s'ha mort?

La mort, als pobles, conserva encara una personalització que ja no existeix a les ciutats. Tot i que l'emissora local de ràdio pugui donar les notícies necrològiques, l'avís que es té realment en compte és el toc de campanes, diferent encara per a homes i dones. En sentir-lo, les dones, transmissores usuals de les notícies, deixen el que estan fent i aturen a la primera que passa:

- Que qui s'ha mort?

A vegades el nom diu poca cosa i el malnom és una ajuda inestimable. El pas següent és la criba final per tal de desfer la confussió entre germans o pares i fills.

- I a quina hora és l'enterro?

Paco Muñoz cantà aquest preciós poema de Vicent Andrés Estellés que em sé de memòria des de fa molts anys:

Em posareu entre les mans la creu

o aquell rosari humil, suat, gastat,

d’aquelles hores de tristesa i por,

i ja ninguna amenitat. Després

tancareu el taüt. No vull que em vegen.

A l’hora justa vull que a Burjassot,

a la parròquia on em batejaren,

toquen a mort. M’agradaria, encara,

que alguna dona del meu poble isqués

al carrer, inquirint: «¿Que qui s’ha mort?»

I que li donen una breu notícia:

«És el fill del forner, que feia versos.»

Més cultament encara: «El nét major

de Nadalet.» Poseu-me les ulleres.

Per a escoltar-lo, aneu a Música de Poetes, trieu "Poetes", cerqueu a la V "Vicent Andrés Estellés" i "Em posareu", i feu cantar a Paco Muñoz.