Avui he acabat el Dietario voluble d'Enrique Vila-Matas. Una part ja l'havia llegit al dominical d'El País encara que, de vegades, quan llegeixes Vila-Matas sembla que et trobis davant d'un déjà vu. En tot cas, m'agrada. Llegint-lo xalo com diem per aquí.
Xalo i se'm desvetlla el neguit per rellegir o per descobrir a aquells o aquelles que Vila-Matas ens suggereix. En tot cas passar les pàgines del Dietario voluble és fer una immersió a pulmó lliure en el món literari.
Al llibre, Vila-Matas parla del primer dietari que va escriure, l'any 1963. El 1963 jo vaig començar l'ingrés de batxillerat al col·legi dels maristes de Passeig de Sant Joan, de Barcelona, el mateix col·legi on el futur escriptor deuria estar fent sisè o preu. D'aquella època només recordo els cognoms d'alguns companys de classe i el nom d'alguns hermanos i professors (com l'hermano Julio, esmentat al Dietario), però, òbviament, no recordo en Vila-Matas, que devia ser un d'aquells grans que ja anaven sempre amb pantalons llargs i fumaven només trepitjar la vorera del carrer València.
Xalo i se'm desvetlla el neguit per rellegir o per descobrir a aquells o aquelles que Vila-Matas ens suggereix. En tot cas passar les pàgines del Dietario voluble és fer una immersió a pulmó lliure en el món literari.
Al llibre, Vila-Matas parla del primer dietari que va escriure, l'any 1963. El 1963 jo vaig començar l'ingrés de batxillerat al col·legi dels maristes de Passeig de Sant Joan, de Barcelona, el mateix col·legi on el futur escriptor deuria estar fent sisè o preu. D'aquella època només recordo els cognoms d'alguns companys de classe i el nom d'alguns hermanos i professors (com l'hermano Julio, esmentat al Dietario), però, òbviament, no recordo en Vila-Matas, que devia ser un d'aquells grans que ja anaven sempre amb pantalons llargs i fumaven només trepitjar la vorera del carrer València.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada