Els que em coneixen saben com m'agrada la poesia del tortosí Gerard Vergés. La considero profundament arrelada al paisatge de les nostres terres, com la d'Estellés s'arrela al seu i sense que això signifiqui deixar de banda els grans temes: l'amor, la mort, el pas del temps ... la vida en definitiva.
Avui he pensat penjar el poema que ha donat títol a aquesta entrada del blog i que no només té la frescor musicalitat de tota l'obra de Vergés sinó que a més traspua un humor molt de l'autor. Fa temps li vaig acomodar uns acords i alguna vegada l'he cantat en cercles reduídissims.
Astre apagat la més fulgent estrella
Torre enrunada la que fou tan alta
A la gentil marquesa de Morella
Se li ha semat la rosa de la galta.
Per culpa de la llet de qualque ovella
La galana marquesa està malalta
El germen metzinós es diu brucella
Les febres que pateix, febres de Malta.
Malaltia veient tan espantosa
Misses ordena el bisbe de Tortosa
I a Roma fa el marquès pelegrinatge.
Però som a l’any mil, mai no sabràs
Que la culpa no ha estat de Satanàs
Sinó d’un tendre i exquisit formatge.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada